NOUS ACTORS SOCIALS

El carrer ja no és només d’Òmnium i l’ANC

La “combativitat” dels CDR fa perdre el monopoli de les mobilitzacions a les dues entitats

Centenars de manifestants van aconseguir superar el cordó policial dels Mossos d’Esquadra dimarts a la tarda i plantar-se davant del Parlament per reclamar tirar endavant la investidura.
Xavi Tedó / Mireia Esteve
04/02/2018
4 min

BarcelonaL’ANC i Òmnium ja no tenen el monopoli exclusiu del moviment independentista al carrer. La irrupció dels Comitès de Defensa del Referèndum, reconstituïts posteriorment en els Comitès de Defensa de la República (CDR), ha fet aparèixer un nou actor en escena amb capacitat de mobilització. Es va fer evident dimarts durant el frustrat debat d’investidura, quan els CDR van apostar per entrar al parc de la Ciutadella i centenars de persones els van secundar. Tot plegat, mentre l’ANC desconvocava la concentració a través de Twitter -ja l’havien donat per acabada abans que els manifestants entressin a la Ciutadella- quan van produir-se els primers incidents amb els Mossos d’Esquadra, amb l’argument que “el moviment independentista no és violent”. La judicialització del Procés amb l’exili i l’empresonament de membres del Govern i dels líders de l’ANC i Òmnium ha provocat que bona part dels actors independentistes s’hagin replantejat l’estratègia i defugin ara el cos a cos amb l’Estat per evitar un increment de la repressió. Un canvi que ha generat desencís en part de la militància independentista, que defensa mantenir l’embat amb l’Estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els CDR, que aposten per l’acció directa des de la desobediència pacífica a diferència de les dues principals entitats sobiranistes, es postulen com a motor per implementar la República agafant com a emblema la unitat d’acció del referèndum de l’1-O. Els comitès, que van néixer a l’òrbita de la CUP però que apleguen gent de diferents sensibilitats polítiques, avisen que no pensen fer cap pas enrere per fer efectiva la República: “Seguirem presents als carrers, aturarem el país quan convingui i anirem al Parlament quan ho decidim”, afirmaven dimecres en un comunicat abans d’avisar que rebutjaran “qualsevol dilació o tacticisme” i que “ni les amenaces ni la repressió” els faran abandonar la seva determinació d’aconseguir la independència. Un posicionament que contrasta amb el del secretariat nacional de l’ANC, que ha acordat mobilitzar-se només quan hi hagi un “compromís ferm que la investidura tirarà endavant”.

Element de pressió

Membres dels CDR expliquen que la seva estratègia porta un “punt de combativitat” més gran que no el de l’ANC i Òmnium perquè representen un “moviment més rupturista”. Consideren, de fet, que aquesta estratègia de mobilització ciutadana és una “eina més útil” que la via que pregona l’ANC, que esperona la mobilització ciutadana no com un element de pressió, sinó per donar suport a la decisió que hagin pres els partits polítics. L’estratègia actual de les entitats sobiranistes, per a alguns membres dels CDR, és el “triomf de la repressió de l’Estat”. Altres integrants dels CDR, a més, també defensen la necessitat que la ciutadania no vagi a remolc de les formacions polítiques. “És el poble el que ha de portar la iniciativa, no podem estar supeditats a les decisions que prenguin els partits, que sovint es mouen en funció dels seus propis interessos; ens hem d’organitzar barri a barri, poble a poble”, afirmen les mateixes fonts. Així, posen com a exemple les vagues generals del 3 d’octubre i del 8 de novembre, en què es va aconseguir paralitzar el país tallant les principals carreteres i autopistes.

De tota manera, altres membres d’aquestes organitzacions admeten que el fet de no tenir presos -tot i que una cinquantena de membres del CDR d’Igualada han rebut una citació judicial per anar a declarar per haver tallat carreteres el 8 de novembre- els dona més llibertat per pressionar els partits polítics a través del carrer. Una tesi que també comparteix l’experta en processos de participació i mobilització de la Universitat Pompeu Fabra Mariona Ferrer, que creu que l’ANC i Òmnium estan “més lligats de mans per exercir accions de desobediència”.

Òmnium nega que hagin posat el fre per l’empresonament del seu president, Jordi Cuixart, i fonts de l’entitat subratllen que en els últims tres mesos han portat a terme més mobilitzacions que mai sense perdre poder de convocatòria. En la mateixa línia s’expressa el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, que assegura que, malgrat la situació judicial dels presos, no han modificat la seva estratègia: “Ens hem mobilitzat sempre sense violència i amb actitud cívica”.

Demanar la unitat dels partits

En qualsevol cas, des d’Òmnium deixen clar que són una entitat cultural. “No tenim un full de ruta polític i són els partits els que han de portar la iniciativa. Ni vam pressionar la CUP perquè investís Mas ni ho vam fer per la llista unitària del 21-D”, apunten. El seu objectiu és preservar la unitat del sobiranisme, però sense passar per alt el context polític. Ahir mateix l’entitat reclamava “generositat” als partits per tirar endavant la investidura. Una posició que comparteix en part l’Assemblea, que de moment ha demanat “unitat” als partits i ha avisat que no acceptaran cap tipus de “dilació” en l’aplicació dels resultats de l’1-O i el 21-D.

Sigui com sigui, Òmnium marca distàncies amb els CDR perquè accions com tallar l’AP-7 no formen part de la seva estratègia. El portaveu, Marcel Mauri, aplaudeix l’aparició dels CDR i destaca que “són mobilitzacions complementàries”. L’ANC, per la seva banda, preveu tirar endavant “altres fórmules” de mobilització cíviques que serveixin per “internacionalitzar” la situació dels presos polítics, explica Alcoberro, que assegura que en cap cas és “contradictori” amb les mobilitzacions que l’entitat ha organitzat fins ara. L’Assemblea descarta, però, l’estratègia de pressió dels CDR. “No té sentit la pressió si no saps contra qui va”, afirma el vicepresident de l’entitat sobiranista, que reitera que l’objectiu de l’ANC continua sent l’alliberament dels presos, però també la independència de Catalunya. “I ho volem aconseguir sense violència i amb actitud cívica”, diu Alcoberro.

Tot i les diferències d’estratègies entre les entitats sobiranistes i els CDR, en alguns punts de Catalunya, aquestes organitzacions s’uneixen per preparar les accions. És el cas de Sant Sadurní d’Anoia. La Nora Lacruz, membre del CDR d’aquest poble, explica que les aportacions d’uns i altres els obliga a trobar “l’equilibri”.

Mariona Ferrer avisa, però, que tot i la capacitat mobilitzadora que han demostrat els CDR, ara el repte és veure si podran mantenir els nivells que van tenir abans i després de l’1-O. Entitats sobiranistes i CDR tindran la prova de foc en els pròxims dies, en plenes negociacions per a la investidura.

stats